Salvador Sostres penja els enllaços de les seves col·laboracions a El Mundo en el seu propi bloc. Fins fa quatre dies, i amb una estratègia de vol gallinaci, publicava els enllaços a mesura que El Mundo els deixava de considerar com a articles de pagament.
Aquesta manera de fer diu molt de la poca confiança de Sostres en els seus lectors (i en si mateix) i expressa clarament el valor periodístic que el seu subconscient atorga als seus articles: zero.
Algú li haurà fet veure, afectuosament, que no es pot pertànyer a l’elit i escampar les pròpies columnes col·laboracionistes només quan són de franc. És propi del periodisme chopped. Així que el sistema de l’autobombo al bloc ha canviat: SS continua penjant-hi el enllaços, però ara ens avisa que són de pagament. És a dir, que Salvador Sostres ha convertit el seu bloc en un petit quiosc des d’on intenta vendre subscripcions a El Mundo. Cosas veredes, amigo Sostres.
Atès que Sostres sempre actua des de la reflexió i la intel·ligència, començo a pensar que Lluís Bassat, al costat del nostre Heroi Nocional, és un aprenent en el noble art del màrqueting, i que la premsa en paper (amb El Mundo al capdavant) acaba de descobrir el gurú que la lliurarà de la crisi, el nou Hearst que liderarà el ressorgiment de la Bona Premsa Catalana.
