A la seva nova etapa de meritori a El Mundo, Salvador Sostres mostra una capacitat d’arreplegar paraules desconeguda, absolutament necessària per demostrar al nou kefe que és un bon cadell. Avui, per defensar l’energia nuclear, tots acaben rebent: antinuclears, ecologistes, comunistes, antiamericans… fins i tot les feministes s’emporten els mastegots irats de l’il·lustre bard nacional.
I d’on treu Salvador Sostres l’autoritat per repartir tota aquesta llenya? Doncs aquesta vegada l’il·lumina un informe sobre energia nuclear publicat per la FAES, que Sostres considera, des del seu profund coneixement de la matèria, “magnífic” i amb el qual omple, ben bé, mig article. Gràcies a l’esforç intel·lectual de Salvador Sostres, els lectors d’El Mundo saben que “para fabricar una bomba atómica se necesita un plutonio enriquecido al 96% para que pueda explosionar con una fiabilidad del 90%”. Aquest noi és una esponja: de tot en sap, de tot opina.
És, en resum, un pas més en la seva Formación del Espíritu Nacional i un altre pas enrere en la seva credibilitat com a arreplegaparaules.
Un cop més, felicitem Carles Flo per haver despatxat Salvador Sostres de l’AVUI. Un cop més, demanen que subhasti la sabata que li va estampar al cul. Ha esdevingut un monument a la integritat professional.
[...] paraules i amb fermesa, el va deixar de costat quan hi va anar per pidolar una columna. Es poden plagiar els papers de la FAES per fer un article, com ha fet en Sostres, però el que fem té un preu. Els adults ho sabem i ho [...]
[...] Sostres eren un reguitzell de les seves obsessions més les novetats aportades per la lectura de documents de la FAES. Així, feia content el nou kefe, tapava la seva limitada capacitat intel·lectual i amagava els [...]
No entenc per què us sorpreneu tant… Sempre ha defensat l’Aznar, des de l’AVUI també… Ara bé: felicitar el senyor de la sabata al cul i associar-lo amb “integritat” deu ser una broma de mal gust…
M’ha fet molta gràcia, Eva, com acabes perque coincideixes amb algú que conec molt bé i que va deixar al “diari” El Matí digital aquest comentari:
joanllg (Riudoms) 20/11/2009 02:22:15
«Arribo sempre quan encara hi ha les minyones -de sud avall, on diuen que la gent- i feinegen encara una estona amb la ràdio a tot drap, escoltant el programa de Luis del Olmo. Se suposa que netegen, esclar. I de fet ho fan, perquè escombren i fins i tot freguen, però quan marxen deixen en l’espai una intensa pudor de suat. No és un suat qualsevol, recorda vivament al de les escombraries de la Boqueria quan hi han llençat el peix podrit. I aleshores he d’obrir els finestrals perquè molt aire net dilueixi aquesta olor hipnotitzant. Cal dir que m’he avesat a anar sempre amb un petit pot de perfum -Rose Ikebana de Jean-Claude Ellena (Hermès)- per sobreviure sense defallença aquests instants tan durs.» (Sostres, Números vernmells[sic], 1-X-09). Sr. Colomer: dubto que això sigui una provocació perquè estic convençut que el sr. Sostres no és idiota i, per tant, seria demencial provocar a qui sap segur que no llegirà els seus escrits o que, si els llegeix, no gaudeix de cap trona subvencionada per defensar-se. No. ÉS UN MOC. Gràcies, doncs, sr. Flo per treure’ns del damunt aquest mocós.
Primer de tot, gràcies pels comentaris.
Des del meu punt de vista, despatxar en Sostres de l’AVUI va ser un acte d’integritat per la línia editorial del diari. M’agradaria saber què en pensen, d’aquesta víctima de les grans injustícies, els subscriptors que es van donar de baixa de l’AVUI o les persones que van donar-li diners (els va demanar públicament al seu bloc) i van veure, a continuació, com el noi passava a escriure a El Mundo.
A part, despatxar-lo tenia un punt de lògica: els textos de Salvador Sostres (en fílies i fòbies, en incapacitat expressiva, etc.) van arribar a ser tan repetitius com la llista de farmàcies de guàrdia.