Salvador Sostres, escarabat piloter

Salvador Sostres s’esgargamella periòdicament proclamant als quatre vents l’absoluta llibertat que té a El Mundo (en oposició a la censura que patia a la premsa catalana) per escriure-hi el que vulgui sense cap obstacle.

És obvi que aquesta afirmació és (una altra) mentida. Malgrat les seves notables limitacions, Salvador Sostres sap que la seva autoproclamada llibertat té uns límits editorials i també jurídics, i una cosa és remenar la cua i fer-se el fatxenda al seu bloc i una altra de ben diferent picar a la porta de PedroJota amb textos dignes del racista Stoddard.

En aquesta línia d’autocensura, el valent escriptor va publicar el passat dia 16 al diari de PedroJota La tierra menstrúa. És una versió light, patètica i buida del seu repugnant text El món menstrua, penjat al seu bloc sense tants corpiños ideològics. La traducció literal (El mundo menstrúa) ja li hauria dut algun problema en la seva teòrica llibertat d’expressió.

I on és la notícia? Doncs en tot allò que el valerós Sostres es deixa al tinter pedrojotero. A l’article del diari, ben curiosament, no trobareu aquestes frases miserables:

Això d’Haití és un drama però el món, de vegades, fa net.

No podem viure tots tant de temps i només els millors i els que viuen en millors condicions perduren.

Aquestes coses passen i equilibren el planeta.

Això d’Haití és una manera un poc aparatosa -però una manera, al capdavall- de fer net al planeta.

els morts d’aquests dies tenen, com a mínim, el consol de no haver de continuar vivint a Haití.

Si això hagués passat a Europa sí que hauria estat un autèntic drama. Haití qui sap on és, qui sap on para.

Si el que escrivim mostra la nostra autèntica escala humana, Salvador Sostres equival, des del 15 de gener, a un miserable escarabat piloter, sense cap més ocupació que anar empenyent la seva fastigosa pilota de merda.

I, encara que la vulgui fer passar per alta literatura i elitisme social i intel·lectual, des del 15 de gener Salvador Sostres, moralment, put.