24 de desembre de 2009. I Año Factual.
Salvador Sostres ha fet un pas més en la seva particular ètica nacional i professional i, en coherència absoluta amb el patriosostrisme, ha fitxat pel diari El Mundo. Des d’ara, es guanyarà les garrofes esferificades amb els diners que li pagui Pedro J. Ramírez, als quals caldrà afegir els que rep del web d’Arcadi Espada/Ciudadanos.
Aquest fet coincideix amb el desenvolupament d’un pla de comunicació de Madelman de fireta per fer-nos combregar amb rodes de molí. Suposadament, el nostre Heroi Nocional, abans de caure a mans de l’enemic, s’hauria ofert en sacrifici a l’AVUI, disposat a tornar-hi, fins i tot, cobrant menys. Amb insistència i humilitat, fregant la humiliació personal. Per la pàtria, per la llengua, per guiar-nos en el camí. Per la llibertat d’expressió. La mateixa llibertat d’expressió amb la qual va autocensurar al seu web l’article ‘De quan estava equivocat’.
Contra el seu oferiment magnànim… el no rotund de l’AVUI, injust i despietat, vinculat als excompanys dolents i malvats, que no se l’estimen gens. Ni una paraula sobre la coherència de la línia editorial d’El Punt, que avui no toca.
Excuses de mal pagador, Salvador. Impròpies d’algú que no s’amagava de dir fa un temps “a la meva pàgina, la gent paga a canvi de no sortir-hi”, malgrat que et situessin més a prop del filibusterisme que del periodisme o la literatura d’autoajuda que malpractiques.
Quan arribis a la redacció d’El Mundo, si físicament t’hi volen, saluda al Salmon de part meva i proposa’t de fer ben aviat un curs de castellà; l’article del dia 23 en què defensaves els toros està escrit en un registre patètic i deplorable, digne de la pitjor redacció del pitjor alumne d’Aula abans de ser despatxat de l’escola per limitat.
Potser Federico Jiménez Losantos, amb qui ara compartiràs diari, accedirà a fer-te unes classes de repàs. És de Filologia Hispànica, bon minyó en el fons, i sempre estarà disposat a ajudar els qui, com tu, abracen progressivament la nova religió.
Finalment, vigila amb el director. Si t’agrada el cinema, potser ja saps que quan et despatxin pots endur-te alguna cosa diferent de la sola de sabata habitual encastada al cul.
